Indepes a executar (I)

En primer lloc, que quedi clar la meva profunda simpatia per la independència de Catalunya. Per un país lliure de xarnegos i deslligat de l'escòria que és Espanya com a país dins el món. I sobretot per evitar que a Extremadura circulin gratis en cotxe per autovies gràcies al nostre treball en lloc d'anar en carro.

Però cal veure sempre més enllà i saber destriar la pròpia merda que és té a casa. Dins la causa independentista hi ha molta gent que sobra i que hauria de desaprèixer, amb independència o sense. El primeríssim de la llista és, sense cap mena de dubte, Joel Joan.

Joel Joan és odi en estat pur. Un personatge que es fa odiar: la seva cara, la seva veu, els seus gestos, el seu discurs vomitiu amb ínfules de màrtir patriota,... És increïble la capacitat que té aquest tipus per crear tensió en el pobre individu que ha de sentir les seves paraules quan obre la boca. A part d'això ha resultat ser un actor mediocre que ha fracassat i per això ara ja no se'l coneix per la seva activitat professional sinó com a "notas" escarós de l'independentisme. És fastigós que a sobre digui que ell no va a Madrid a treballar perquè no vol. No el volen, que és diferent! I no perquè sigui indepe sinó perquè no val un duro!

Un exemple de la mediocritat d'ésser que és el personatge es troba en un concert que van fer al Sant Jordi amb el seu amiguet Gerard Quintana(qui, per cert,també té entrada pròpia en aquesta bíblia de l'odi). Joel Joan va cantar amb el hippie aquest i en un determinat moment va decidir llançar-se sobre el públic com si d'una gran estrella de rock es tractés. Proposo de castigar a tots aquells que li van parar el cop i no van deixar que caigués a terra. Hauria estat un dels moments més bonics de la història d'aquest país.

En resum, que Joel Joan és una rèmora per Catalunya. No pot ser bo que gent que és independentista tingui ganes de votar a la Falange quan el sent a parlar.