El Cristianisme, font de valors (III)

Després de mesos sense una bona dosi de fe, Odietern recupera "El Cristianisme, font de valors". En la prèdica d'avui aprendrem les bondats d'un altre dels grans llibres de l'Antic Testament, el Siràcida.

Aquest text, menystingut per les ordes de capellans d'ONG, monges missioneres amb texans i altres subproductes del Concili Vaticà II, ens proporcionarà un conjunt d'ensenyances que ens permetran reconduir la nostra existència cap a camins d'ordre i rectitud. De fet, la descripció que en fa la Bíblia Catalana ja és, per si sola, prou suggerent: "Es tracta d'una obra que, malgrat les dificultats d'interpretació, és capaç d'entusiasmar el lector del nostre temps".

A continuació podreu llegir alguns del millors passatges d'aquest llibre que, tot i estar oblidat, ens farà obrir els ulls.

Gaudim-ne, doncs, i aprenem-ne, car és font de veritat.

El peresós s'assembla a una pedra empastifada:
tothom recrimina la seva deshonra.
El peresós s'assembla a un munt de fems:
si algú els toca, s'afanya a espolsar-se les mans.
Sr, 22, 1-2.


Es pot suportar qualsevol ferida, però no la ferida del cor;
qualsevol dolenteria, però no la dolenteria d'una dona.
(...)
No hi ha verí pitjor que el verí de la serp,
i no hi ha furor pitjor que el furor de la dona.
Més m'estimaria viure amb un lleó o amb un drac,
que amb una dona dolenta.
La dolenteria d'una dona li deforma l'aspecte,
i li enfosqueix la cara com un ós.
El seu marit ha d'anar a menjar amb els veïns,
i, sense desitjar-ho, gemega amargament.
Tota maldat és petita al costat de la maldat d'una dona;
una mala dona sols es mereix la sort dels pecadors.
Una pujada amb sorra per als peus d'un vell,
així és una dona xerraire per a un marit pacífic.
No et deixis seduir per la bellesa d'una dona,
no vulguis desitjar-ne mai cap.
Només rebrà cops de geni i insolències,
i quedarà molt avergonyit,
el marit que ha de ser mantingut per la muller.
(...)
De la dona va venir el primer pecat,
i tots hem de morir per culpa d'ella.
No deixis que l'aigua s'escapi,
ni que una dona parli lliurement.
Si no es porta com cal,
aparta-la del teu costat.
Sr 25, 13-26


Farratge, bastó i carrega pesada per a l'ase,
pa, disciplina i treball per a l'esclau.
Fes treballar el teu esclau i estaràs tranquil,
però si li deixes fer el que vulgui, buscarà la llibertat.
El jou i les brides fan doblegar el coll del bou,
per a l'esclau dolent calen bastó i càstigs.
Fes treballar el teu esclau perquè no estigui ociós,
que l'ociositat és la mare de tots els vicis.
Posa'l a treballar, que és el que li convé,
i si no t'obeeix engrillona-li els peus.
Sr 33, 25-30


Tenir una filla és un neguit secret per a un pare,
la inquietud que li dóna li treu la son.
(...)
Si una noia és atrevida, has de reforçar la vigilància,
que no et converteixi en la riota dels enemics,
en tema de les enraonies de la ciutat
i de les xafarderies de la gent,
i et faci avergonyir davant de tothom.
Sr 42, 9-11