Ganduls

Aquest mati, muntat sobre la bici dirigint-me a la facultat, m'he aturat en un semàfor. Al costat meu hi havien dos homes, i un li deia a l'altre, en un to molt de guais: "yo voy al trabajo eh, no he dicho que vaya a trabajar". Molt bé home, més de 4 milions d'aturats i tu d'aquest pal. Quina vergonya. Ser gandul és de lo pitjor que hi ha. La inactivitat et mata a tu i als que t'envolten.
Però ser moro i gandul, uff, no té perdó de déu.

El Cristianisme, font de valors (III)

Després de mesos sense una bona dosi de fe, Odietern recupera "El Cristianisme, font de valors". En la prèdica d'avui aprendrem les bondats d'un altre dels grans llibres de l'Antic Testament, el Siràcida.

Aquest text, menystingut per les ordes de capellans d'ONG, monges missioneres amb texans i altres subproductes del Concili Vaticà II, ens proporcionarà un conjunt d'ensenyances que ens permetran reconduir la nostra existència cap a camins d'ordre i rectitud. De fet, la descripció que en fa la Bíblia Catalana ja és, per si sola, prou suggerent: "Es tracta d'una obra que, malgrat les dificultats d'interpretació, és capaç d'entusiasmar el lector del nostre temps".

A continuació podreu llegir alguns del millors passatges d'aquest llibre que, tot i estar oblidat, ens farà obrir els ulls.

Gaudim-ne, doncs, i aprenem-ne, car és font de veritat.

El peresós s'assembla a una pedra empastifada:
tothom recrimina la seva deshonra.
El peresós s'assembla a un munt de fems:
si algú els toca, s'afanya a espolsar-se les mans.
Sr, 22, 1-2.


Es pot suportar qualsevol ferida, però no la ferida del cor;
qualsevol dolenteria, però no la dolenteria d'una dona.
(...)
No hi ha verí pitjor que el verí de la serp,
i no hi ha furor pitjor que el furor de la dona.
Més m'estimaria viure amb un lleó o amb un drac,
que amb una dona dolenta.
La dolenteria d'una dona li deforma l'aspecte,
i li enfosqueix la cara com un ós.
El seu marit ha d'anar a menjar amb els veïns,
i, sense desitjar-ho, gemega amargament.
Tota maldat és petita al costat de la maldat d'una dona;
una mala dona sols es mereix la sort dels pecadors.
Una pujada amb sorra per als peus d'un vell,
així és una dona xerraire per a un marit pacífic.
No et deixis seduir per la bellesa d'una dona,
no vulguis desitjar-ne mai cap.
Només rebrà cops de geni i insolències,
i quedarà molt avergonyit,
el marit que ha de ser mantingut per la muller.
(...)
De la dona va venir el primer pecat,
i tots hem de morir per culpa d'ella.
No deixis que l'aigua s'escapi,
ni que una dona parli lliurement.
Si no es porta com cal,
aparta-la del teu costat.
Sr 25, 13-26


Farratge, bastó i carrega pesada per a l'ase,
pa, disciplina i treball per a l'esclau.
Fes treballar el teu esclau i estaràs tranquil,
però si li deixes fer el que vulgui, buscarà la llibertat.
El jou i les brides fan doblegar el coll del bou,
per a l'esclau dolent calen bastó i càstigs.
Fes treballar el teu esclau perquè no estigui ociós,
que l'ociositat és la mare de tots els vicis.
Posa'l a treballar, que és el que li convé,
i si no t'obeeix engrillona-li els peus.
Sr 33, 25-30


Tenir una filla és un neguit secret per a un pare,
la inquietud que li dóna li treu la son.
(...)
Si una noia és atrevida, has de reforçar la vigilància,
que no et converteixi en la riota dels enemics,
en tema de les enraonies de la ciutat
i de les xafarderies de la gent,
i et faci avergonyir davant de tothom.
Sr 42, 9-11

Un col·lectiu a eliminar

No puc expressar amb paraules el meu odi envers els monitors de gimnàs. Un col·lectiu al que li sobra múscul, i sobretot, xuleria. Ara, li falta una mica de cervell...però això no importa.

En un gimnàs si ets tiu tranquil, ningú t'emprenyerà. És igual que facis l'exercici malament i d'aquí tres anys tinguis una columna en forma d'interrogant!!! És igual que estiguis fent peses, et caigui la barra al coll i et talli la respiració!!! És igual que no sapigues com cullons va aquella màquina tan rara!!!! És igual tot...perquè ell està tirant la canya!!!

Fill de puta tu no cobres per ajudar la gent, ensenyar-li com ho ha de fer i ajudar-lo a aixecar pes???? Pots deixar de tirar la canya i fer-te el simpàtic???!!!! En el fons tiren la canya però són uns desviats però s'autoenganyen i ens pretenen vendre allò que no són!!! Són tots, sense excepció, una colla de flipats. Una espècie/col·lectiu prescindible. Es poden eliminar. Total: els odio!!

Sieñiores una aiuda pour favor

Si hi ha un col·lectiu que m'exciti els esfínters és el de romanesos. Una de les seves activitats preferides és passejar-se pels transports públics a demanar calés. Quan no són sota terra, jeuen a llocs cèntrics amb retrats al seu voltant i cartrons mal escrits, montant la seva paradeta a mig Passeig de Gràcia. Qui diu que el metre quadrat allà sigui car?

També es coneix que els agrada de tocar l'acordió, un instrument odiós que profereix sons execrables, procedents de l'avern més profund.

Quan no es dediquen a demanar, roben. És sabut que els agraden els productes de segona mà, ja que mai veureu un rumanès a una botiga comprant.

Que dious te bendiiiiiga.

Fills de puta tots. Ostia.

Resultats de l'enquesta

La cosa ha estat bastant igualada. Però al final, com sempre, ha guanyat l'opció de Convergència. Però entre tots sumen majoria. També com sempre. Davant la pregunta si esteu farts del tripartit, com així ho afirmava el tete, l'audiència d'aquest bloc ha votat la opció: I tant. I quan mani CiU estaré fart d'ells. Ha aconseguit un total de 5 vots.

Però clar. No aconsegueix majoria perquè amb 4 vots hi tenim l'opció: Sí, tenim un xarnego de president. Les altres opcions, les minoritaries referides als partits de govern que no serveixen massa per res...tret de per tocar els pebrots, han tret un vot cada un. Per tant: el tripartit torna a sumar. Prou!!! De veritat. Prooooouu!!!! Odi.

Acabada la de aquesta setmana en comença una de nova: Quin diari et fot a 100?

Indepes a executar (I)

En primer lloc, que quedi clar la meva profunda simpatia per la independència de Catalunya. Per un país lliure de xarnegos i deslligat de l'escòria que és Espanya com a país dins el món. I sobretot per evitar que a Extremadura circulin gratis en cotxe per autovies gràcies al nostre treball en lloc d'anar en carro.

Però cal veure sempre més enllà i saber destriar la pròpia merda que és té a casa. Dins la causa independentista hi ha molta gent que sobra i que hauria de desaprèixer, amb independència o sense. El primeríssim de la llista és, sense cap mena de dubte, Joel Joan.

Joel Joan és odi en estat pur. Un personatge que es fa odiar: la seva cara, la seva veu, els seus gestos, el seu discurs vomitiu amb ínfules de màrtir patriota,... És increïble la capacitat que té aquest tipus per crear tensió en el pobre individu que ha de sentir les seves paraules quan obre la boca. A part d'això ha resultat ser un actor mediocre que ha fracassat i per això ara ja no se'l coneix per la seva activitat professional sinó com a "notas" escarós de l'independentisme. És fastigós que a sobre digui que ell no va a Madrid a treballar perquè no vol. No el volen, que és diferent! I no perquè sigui indepe sinó perquè no val un duro!

Un exemple de la mediocritat d'ésser que és el personatge es troba en un concert que van fer al Sant Jordi amb el seu amiguet Gerard Quintana(qui, per cert,també té entrada pròpia en aquesta bíblia de l'odi). Joel Joan va cantar amb el hippie aquest i en un determinat moment va decidir llançar-se sobre el públic com si d'una gran estrella de rock es tractés. Proposo de castigar a tots aquells que li van parar el cop i no van deixar que caigués a terra. Hauria estat un dels moments més bonics de la història d'aquest país.

En resum, que Joel Joan és una rèmora per Catalunya. No pot ser bo que gent que és independentista tingui ganes de votar a la Falange quan el sent a parlar.

"Los cómicos comprometidos"... aneu a cagar!

Benvolguts i odiats seguidors d'Odietern,

El cinema espanyol fot caguera. Sí, ja sé que és una obvietat com una casa però mai està de més repetir-la perquè n'hi ha que no ho saben. Perquè el cine fet a Espanya (i això inclou el cine català, eh, Sr. Joel Joan?) agrada a certs sectors. Els modernets, els gafapastes i tota la merda cultureta es posa catxonda només de sentir les paraules "Isabel Coixet" o "Premios Goya". Però com és possible, us preguntareu, que en una terra que ha donat pintors i escriptors de prestigi es facin pel·lícules tan espantoses?
Hi ha tres tres raons:

1. El gafapastisme: Que els fans del cinema ibèric siguin tots gafapastes no és casualitat, sinó que és perquè els guionistes i els directors també ho són, o fan pel·lícules sobre temes que només interessen a aquesta minoria excloent i vomitiva. La gent normal vol films amb sang, violència gratuita i sexe, a poder ser ties bones despullades. La resta no interessa. I per "la resta" s'entenen els drames sobre malalts terminals, transvestits, desviats o amors impossibles.


2. La pobresa: Espanya és un país pobre i ple de funcionaris, així que tot ha de controlar-ho l'Estat (que és corrupte i incompetent). El sector, doncs, viu de la subvenció i la conseqüent rascada d'ous dels professionals, que no foten pal a l'aigua. Quantes subvencions rep Hollywood? Zero patatero (que rima amb Zapatero).

3. L'endogàmia: Els que es dediquen a això són quatre. El Trueba, l'Almodovar, la Coixet i alguns més, la majoria molt progres i compromesos amb els drets dels ciutadans i la llibertat dels pobles (menys del català, que si no no ens subvencionen). Entre aquests quatre existeixen vincles dubtosos fonamentats en l'admiració mutua i el treball per fer créixer el setè art a Espanya. Que hi ha molt desviat, vaja.

Resumint, que el cine espanyol fot trallar i hauria de prohibir-se, bo i empresonant-ne els responsables.

Odi.

Nova enquesta

L'altre dia el Tete va dir que Catalunya està farta del tripartit. Així que la pregunta va encarada a pendre el pols a la societat sobre un tema latent que preocupa als catalans. Au parlem una mica de política!

Resultats de l'enquesta

4-3-3 aquest és el resultat de l'enquesta d'aquesta setmana. La podria haver firmat el mateix Guardiola. Guanya la opció del si que he coincidit amb algun fill de puta al cinema perquè s'ha anat als Verdi. O sigui: aquí hi ha gent que va als Verdi!!!! Manifesteu-vos!!! O sigui sou part d'allò que en aquest blog es critica i s'odia fins la mort. Modernets. ulleres de pasta. Sabates victòria. Llibres de Kerouac. Sou això??? Doncs moriu.

Pel que fa a la segona posició hi ha un doble empat a 3 entre vaig vomitar a sobre un empresari d'aquests que ha fet vaga i no no he trobat cap fill de puta perquè el cinema estava buit...la peli era en català. Dues opcions molt respectables...tant vomitar sobre un empresari com asistir a una película doblada al català.

Amb 0 vots la opció de si vaig anar a veure Otoño en Nova York. Em tranquilitza que no hagi aconseguit ni un sol vot. Teniu bon gust pel cinema.

ERA VAL D'ARAN

Estimats fills de puta.

Avui parlem de la Vall d’Aran. El què? Si aquell tros de terra on va a cagar el rei cada hivern.

L’Aran és una simple i vulgar comarca que parlen un català mal xerrat, que en diuen aranès. Un dialecte de l’occità, que és una llengua més acabada que les maraques d’en Machín, i que no parla ni el teto. Resulta que aquesta gent, els quatre aranesos de veritat que queden entre la moreria i xarnagueria general que envaeix la península, no volen formar part de cap ens administratiu. Que volen ser independents.

Doncs que vagin amb França, on acabaran cantant la marsellesa i vestint burka. O amb España on acabaran rascant-se la polla funcionarialment i vestint burka, o millor encara, Foteu el camp d’una vegada i deixeu de tocar els pebrots!

Vinga odieu fort!

Precampanya

Comença la precampanya d'aquest bloc. Endavant! Desfogueu-vos!

Ma non ci credo!

Fa poc aquest bloc es va fer ressò de la gran merda de país que és Argentina. Avui, continuant amb el nostre odi a totes les nacions merdoses del planeta dedicarem un espai a Itàlia, la gran xacra del món occidental. En concret donarem 25 raons per odiar Itàlia i els seus habitants i perquè us corroeu per dintre mentre les llegiu tot pensant "Déu meu! Tant de bo tingués una semiautomàtica a mà per poder anar a Roma a fotre trets!".

RAONS PER ODIAR ITÀLIA I ELS ITALIANS:

1. No saben parlar, només cridar.

2. Abusen de la lletra "i".

3. En realitat no és un país sinó un grapat de ciutats-estat i nacions cutres ajuntades perquè li va sortir dels collons a Garibaldi.

4. L'únic país decent que hi havia abans de la unificació italiana eren els Estats Pontificis, i se'ls van carregar. El país va néixer del pecat i l'ateisme.

5. Van plagiar els espaguetis als xinos.

6. Van plagiar la pizza als catalans i li van afegir formatge (coca de recapte >> pizza).

7. Van plagiar la bandera als francesos i van canviar el color blau pel verd, que és el color de la merda d'oca.

8. Garibaldi era gay.

9. Leonardo era un geni però si els seus helicopters volen, les gallines també.

10. Leonardo era gay.

11. Miquel Àngel era molt gay.

12. Els homes duen unes ulleres de sol que a la resta del món només porten les dones.

13. No saben jugar a futbol i malgrat tot han guanyat 4 mundials immerescudament.

14. La selecció italiana juga de blau, quan aquest no és un color de la seva bandera. Haurien de jugar de verd, que és el color de la merda d'oca.

15. Les samarretes dels equips italians són sospitosament arrapades.

16. Final d'Atenes.

17. Venècia és una farsa. Fa pudor, està inundada, cau a trossos i només hi viuen turistes. Per això vaig a Eurodisney, que almenys està net i hi ha el Mickey i el Goofy enlloc de milers de macarronis.

18. S'atribueixen els mèrits de l'Imperi Romà, que va desaparèixer quan faltaven uns 1.400 anys per la creació de l'estat italià.

19. Els homes van de seductors sense ser conscients de la seva indumentària (quasi sempre hortera) ni de la seva cara (quasi sempre simiesca).

20. Les dones van de seductores sense ser conscients de la seva edat (quasi sempre avançada) ni del seu nas (quasi sempre enorme).

21. Cosa Nostra, N'Draghetta, Camorra.

22. Els únics mafiosos que molen en realitat són americans (Al Capone, Vito Corleone, etc.).

23. Milà, capital mundial de la moda.

24. Els homes es posen perfum.

25. En el fons, són tots desviats i, o bé ho dissimulen o bé són tan retrassats que no ho saben.

Resultats de l'enquesta

El que vol la gent és que Saura mori menjant tants geranis que el seu cos reventi. Bé, el que vol la gent és que el nostre estimat conseller mori, sigui de la forma que sigui. Però la opció dels "xeranis" ha obtingut majoria: 6 vots. No es per menys. Veure la persona que més parla de geranis sense saber dir la paraula, es mereix la mort amb aquesta simpàtica i bonica planta. Una mort, això si, lenta i dolorosa (amb aquesta simpàtica i bonica planta).

Altres opcions que han obtingut vots han estat la clàssica: el tiro a la nuca. Sense més. Ras i curt. Anant per feina. A rebentar-li el cap amb una bala. Un cap, per cert, molt gros (Saura fa un cap considerablement gros, no sé si l'heu vist al natural però sobta el seu enorme crani...buit és clar). Malgastar una bala amb el conseller d'interior ha obtingut dos vots, al igual que una mort cremat al mig del bosc. L'anomenada "mort del bomber" en honor als bombers assassinats per Joan Saura aquest estiu a Horta de Sant Joan. Seria una dolorosa mort, ho saben els familiars dels bombers, que Saura es mereixeria, sobretot després de la pèssima gestió d'aquest estiu. Però comporta masses danys col·laterals i la nostra audiència ho ha sabut valorar.

L'última opció, amb un sol vot, ha estat la mort per una pallissa d'un Mosso d'Esquadra. Se'ns dubte el cos que més reparteix de tota la Península Ibèrica i m'atreveixo a dir d'Europa. I tot això gràcies al Conseller de la "Xeneralitat", el verd, hippiós, alternatiu, ecosocialista i progre. Saura encara ara es demana els spaghettis sense tomàquet (els tomàquets tindran gust a tomàquet - deia) no vol provar els spaghettis a la bolonyesa ni en pintura. Odi.

I aprofitant la "vaga" d'alguns cinemes que protesten per la nova llei del cinema comencem la nova enquesta.

Es pot ser més desgraciat?

Sí senyors, un xino negre. Ni en les aberracions cinematogràfiques de Tim Burton havia aparegut una merda tan desagradable. I vosaltres, odiadors compulsius i plens de compassió pensareu: es pot ser més desgraciat?

Sí senyors: un negre estúpid. Tal com diuen molts macarres, no hi ha res pitjor que una puta penedida. Un blackmen que es passeja en públic amb una esvàstica, ja sigui la nazi o la versió hindú amb les aspes al revés, és igual, poca consciència de genocidi. Però vosaltres, benvolguts odiadors de recta moral pensareu: es pot ser més desgraciat?

Sí! Un blanc que es pinta de negre i a més és subnormal! Flagrant.

Molt d'odi.