Mala digestió

Una manera de distingir els països és entre els que donen al món gent útil i els que donen lladres, ganduls, timadors i pallassos de tota classe. Per exemple, els Estats Units i Alemanya estarien entre el primer tipus, ja que els uns posen al servei de la humanitat centenars de milers de soldats que mantenen a ratlla l'Islamisme i els altres han donat (i donen) filòsofs, científics i savis.

En canvi, els països més subdesenvolupats serien del segon tipus. És el cas d'Argentina, Marroc, Pakistan, Iran, Itàlia, etc. Autèntics abocadors de la misèria humana que tenen com a principal aportació la creació d'algun tipus de crim, organitzat o no (Cosa Nostra, islamisme, corralito, suborn, etc.), i, per tant, la proliferació d'energúmens que viuen de cometre delictes.

No cal que digui en quin grup es troba Catalunya, no? Evidentment en el segon. Perquè ara us preguntareu... quina gent exportem, doncs, els catalans? Doncs fàcil: exportem cuiners.

Sí, estimats lectos d'Odietern, Catalunya és bressol de mestres de la gastronomia reconeguts per prestigioses publicacions com The New England Cuisine Review, Hébdomadaire Gastronomique Bourguignon o Guia Odietern de Farsants i Vividors. El que Gran Bretanya és al pop o la Xina a la pena de mort, Catalunya ho és a l'alta gastronomia: una superpotència.

Aquests xefs, orgull de tots els pijiprogres conscienciats, són l'autèntica prova que el nostre és un país de gitanos i estafadors de baixa estopa que per saber fer les quatre regles creuen que són els putos amos i poden anar donant lliçons.

Vet aquí els seus retrats:

1. Ferran Adrià, el geni: Natural de Lopitalé de Chobregá, va ser ell qui va inventar conceptes trencadors com "esferificació", "deconstrucció" o "textura". Està considerat el millor cuiner del món per tots aquells que no l'han sentit parlar. Els que sí que ho han fet creuen que la imitació de Polònia s'assembla més a ell que ell mateix.

Cita real: Hóc un yeni, tant, que finh i tot la meva filla eh diu així.

2. Santi Santamaria, l'etern tapat: Home tan afable com gras. És l'arxienemic d'Adrià, a qui va acusar públicament de fer servir additius i conservants nocius per a la salut. Escriu receptes a revistes i diaris i és un gran defensor de la cuina de mercat i dels productes naturals, és a dir, d'aquells que venen a la Boqueria i que costen un ull de la cara.

Cita real: Adrià fill de puta.

3. Carme Ruscalleda, la dona que només parlava amb la ela geminada: La millor cuinera del planeta dota els seus plats d'influències japoneses, que barreja amb la cuina tradicional que li va ensenyar la seva iaia de Sant Pol de Mar.

Cita real: Tot seguit farem un pl·lat casol·là que em va ensenyar l·la meva padrina Margarida al·l qual·l, a més a més, hi posarem una xic de l·líquens del·l Mont Fuji i un pol·lsim de formatge ratllat El·l Caserio.

4. Sergi Arola, el trangressor: A aquest paio li sua la polla la cuina, ell el que vol és guanyar calers. Per això ha sortit en tota mena de programes de teleescombraries, el més famós dels quals va ser Esta cocina es un infierno, on ensenyava a cuinar a famosets com Bárbara Rey o Bienvenida Pérez.

Cita real: Jo només faig televisió de qualitat.

5. Els germans Roca, els nouvinguts: Igual que Ruscalleda, els germans Roca van heretar l'amor als fogons de la seva família, en concret de la seva mare, que tenia una fonda a Girona. Ara es dediquen a robar a la clientela a base de fer peus de porc amb festucs gratinats amb aire d'escopinya o Coctel de gambes sense gambes amb vinagreta de xocolata amb xurros. El seu restaurant és famós per la immensa carta de vins i ofereix tres tipus de pagaments: efectiu, targeta o venent un fill en esclavatge.

Cita real: Mama, avui no venim a dinar.