dimecres, 7 d’abril del 2010

El Cristianisme, font de valors (IV)


Després d'aquests sagrats dies de repòs, meditació, dejuni i abstinència que tots hem seguit, durant els quals hem celebrat de nou la Passió i Resurrecció de Nostre Senyor, és hora de tornar a la rutina i de continuar ampliant els nostres coneixements religiosos per fer front als implacables atacs que els ateus i els llibertins llencen sobre la Fe cristiana.

Els últims exemples els hem vist amb la campanya de difamació contra el Sant Pare Benet XVI, guia espiritual d'Occident i garant de l'ordre i la rectitud, al qual s'han atribuït (falsament) tota mena d'acusacions dignes del més desviat dels invertits.

No cal dir que aquestes campanyes, orquestrades per socialistes, semites i maçons, no van enlloc. El Cristianisme, font de valors occidentals, romandrà impassible davant de les mentides inventades per aquells que s'han venut al Maligne.

És per això que des d'Odietern volem enviar un missatge als difamadors, perquè vegin que encara són a temps de rectificar i unir-se a la única religió que els garanteix la salvació eterna. Com a exemple, qui millor que Saule de Tars. Nascut en una família jueva romanitzada, durant la seva joventut va dedicar-se a massacrar cristians fins que els seus pecats, per flagrants, van despertar l'ira de Déu. Mentre viatjava cap a Damasc, el Senyor va esquinçar el cel i se li va aparèixer tot demanant-li "Per què em persegueixes?". Saule, que va caure encegat del seu cavall, va adonar-se dels seus terribles actes i, a partir de llavors, va viatjar arreu del Mediterrani predicant la Paraula de Déu. Amb el temps acabaria sent conegut com Pau. I és gràcies a Sant Pau que el Cristianisme va esdevenir una religió universal i ordenada, allunyada del judaisme. A ell li devem, doncs, els valors que tant estimem.


"No sabeu que els injustos no posseiran en herència el Regne de Déu? No us feu il·lusions! Ni els qui porten una vida immoral, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els pervertits, ni els qui tenen relacions sexuals amb altres homes, ni els qui roben, ni els usurers, ni els embriacs, ni els calumniadors, ni els lladres no posseiran en herència el Regne de Déu. Alguns de vosaltres ereu d'aquests, però ara heu estat rentats, heu estat sanctificats i heu estat fets justos en el nom de Jesucrist, el Senyor, i gràcies a l'Esperit del nostre Déu".
(1Co 6, 9-11)

dilluns, 29 de març del 2010

Resultats de l'enquesta

Nuria Almiron és la professora més odiada de la carrera. La professora de teoria de la comunicació, o algo així, ha arrassat en la llarga llista de mestres mediocres que hem tingut al llarg de dos anys durs de Periodisme. Amb 4 vots ha quedat primera i darrera el gran (alguns diuen que depravat) Carles Singla.

La resta només ha aconseguit un parell de vots o un de sol. Gent com Bonada, Caminada o la de dret, la Quesada o els d'empresa són tant dolents/patètics que no tenen ni carisma per guanyar cap tipus de votacions. Al cap i a la fi, tot i la nostra desconfiança envers ella, la democràcia posa a tothom al seu lloc.

Veien els enormes comentaris que feu i les grans aportacions que escriviu últimament us preguntem: Escriuràs mai en aquest blog?

dijous, 18 de març del 2010

L'infidel al WC

No descobriré el meu odi a l'Islam aquí i ara. No expressaré el meu odi aquí per Alicia Gámez per ser una tova que canvia de religió com el nen que es fa del Barça o del Madrid segons qui guanyi. Però si que us explicaré una anècdota que em va passar:

L'altre dia em va passar una cosa molt forta i no ho podia passar per alt. Us ho havia d'explicar. Em vaig trobar un moro al lavabo de la uni!! Molt fort.

El tiu anava vestit amb roba d'aquí. Res de xilaves ni catximbes ni hosties. "aaa la roba d'aquí si que t'agrada eh...la religió no tant eh!" em vaig dir. Que ràpid que un s'adapta a unes coses i que impossible que s'adaptin a unes altres. I el tiu es mirava al mirall!!! Culló com un occidental més!!! Això si fotos no eh que ja sabeu que després l'ànima se'ls hi emporta la càmera de fotos. Quins pebrots.

El més curiós de tot és que el tiu s'estava rentant les mans. Sí sí s'estava rentant. Jo pensava que era una costum del tot perduda (o ni tan sols adquirida) pels musulmans i em vaig sorprendre de veure aquell infidel ensabonant-se els dits com un occidental. -Menys mal!- vaig pensar.

El més fort de tots va venir després. Quan em vaig plantejar que el moro s'estava rentant les mans (acte occidental) perquè...havia cagat allà!!!! Quins cullons!! Defecar al mateix lloc que ho fem els cristians!!!! I si jo havia fotut la pell del meu sagrat cul a la mateixa tassa del water que aquest heretge???!!!! Ara viuré amb aquesta tortura interior. Penseu però que em vaig immolar per això??? Doncs no! No sóc com ells!!! Quin odi. Odi a l'Islam!

dimarts, 16 de març del 2010

Ens estem tornant bojos



Als diaris digitals ha aparegut aquesta notícia.

Toca't els collons.

dilluns, 8 de març del 2010

Res a celebrar!


8 de març. Dia de la dona treballadora
Res a celebrar!

dijous, 4 de març del 2010

Nova enquesta

S'acaba el curs i com bé diuen en el món del futbol: és a final de curs quan s'ha de jutjar el treball fet per la gent.Així que farem això: jutjar als professors que hem tingut en aquesta (farsa) de carrera. Quesada, Almirón, Bonada, Caminada...i una llarga llista. N'escolliré uns quants.


Avui comença una nova enquesta, però no li diueu enquesta...dieu-li JUDICI.

Resultats de l'enquesta

La Gaceta ha arrasat. Us fot a 100. I la veritat és que no m'extranya. Dia sí dia també, foten merda al cervell de la gent...suposant que la gent que llegeix aquest diari tingui cervell. La campanya contra el PSOE(odiat per tots) és tal que fins i tot nosaltres acabarem pensant que els sociates són bons...però que no us enganyin.

Per darrera del gran diari que llegeix un 0'001 de la població, el diari que us fot més negre (ecs) és el Marca. La campanya anti Barça està quallant fort. Tot i que té només 2 vots. Darrera seu el gran diari As i el seu famós Villarato. Res a dir. I ha sorprès amb un vot la Farola. Tot i que no és tan sorprenent si un es posa a recordar les desenes de romanesos que l'han parat a la seva vida perquè comprés el putu diari aquest!! Que no!! Que no!!! Que no el vull cullons!!!!

El cas és que ha guanyat la Gaceta. I la veritat és que no conec ningú que la compri i molt menys vosaltres!!! Mentiders!!! Però segur que ho seguiu per internet. I per molts anys, ja que és molt millor escola que no pas la Pompeu. La Gaceta fa classes dia a dia de manipulació. I això amics meus, no s'aprèn a les aules. I a més ens convé saber manipular...ja m'ho sabreu dir d'aquí uns anys.

dimecres, 3 de març del 2010

Indepes a executar (III): Juanito Lapuerta



CANÇO INFANTIL
Vaig conèixer un gripau blau
un gripau blau babau,
que es creia ser, però de veritat,
res més que un príncep encantat.

No es movia el gripau blau
el gripau blau babau,
i es creia ric i tan bonic
que no volia cap amic.

Vaig conèixer...

Es pensava el gripau blau
el gripau blau babau,
que era el seu cau, com un palau,
mireu si n'era de babau.

Vaig conèixer...

Ja fa dies que el gripau blau
el gripau blau babau,
de creure's tan tan important,
a poc a poc s'ha anat inflant.

Vaig conèixer...

Molt em temo que el gripau blau
el gripau blau babau,
d'inflar-se tant, li pot passar
que faci un pet com una gla.

Vaig conèixer...

res més que un príncep encantat,
res més que un príncep encantat.


http://www.youtube.com/watch?v=N_wTPqtG8MA

dilluns, 1 de març del 2010

Aquí no hi ha lloc per a tu


Definitivament, dels paios que pitjor em cauen del món mediàtic. Carles Sànchez és el tipic que se t'apropa i et diu "ell tiu bon rotllu" a l'hora que mou les mans amb els dit extrems de la mà estirats, a lo surfista. Aquell que intenta "molar" amb uns recursos ja passats de moda (com els collars de boles blanques de tamany descomunal). Barbeta, americana de pana i una grassor que no cau bé. A més a més, no fa puta gràcia. És un pet mal tirat.

I per seguir odiant, el programa del que forma part. Un abort 100%.

Indepes a executar (II)


Uriel Bertran, el personatge de la segona edició d'aquesta secció s'ha guanyat la seva inclusió a pols en aquesta llista. La causa independentista passa per mala època, encara que pugui semblar el contrari. Perquè, amics meus, hem de reconèixer que l'independentisme s'està omplint de gent absolutament detestable com és el cas d'aquest individu. És el nostre deure, doncs, denunciar-ho i treballar en la seva contra.


Si sentiu mai parlar a aquest paio vomitareu tant que us sortiran fins als canalons del Nadal passat. El tio s'ha autoerigit en el líder de les consultes independentistes i en una espècie de Goebbels a la catalana per la manera com interpreta i manipula els resultats dels referèndums,
fent anar dades amunt i avall per mentir i posar "catxondos" als pallassos que se'l creuen.

El pitjor de tot és que aquest paio viu de tots nosaltres: és diputat al Parlament i professor d'economia de la UB.

dijous, 25 de febrer del 2010

Ganduls


Aquest mati, muntat sobre la bici dirigint-me a la facultat, m'he aturat en un semàfor. Al costat meu hi havien dos homes, i un li deia a l'altre, en un to molt de guais: "yo voy al trabajo eh, no he dicho que vaya a trabajar". Molt bé home, més de 4 milions d'aturats i tu d'aquest pal. Quina vergonya. Ser gandul és de lo pitjor que hi ha. La inactivitat et mata a tu i als que t'envolten.
Però ser moro i gandul, uff, no té perdó de déu.

dimecres, 24 de febrer del 2010

El Cristianisme, font de valors (III)


Després de mesos sense una bona dosi de fe, Odietern recupera "El Cristianisme, font de valors". En la prèdica d'avui aprendrem les bondats d'un altre dels grans llibres de l'Antic Testament, el Siràcida.

Aquest text, menystingut per les ordes de capellans d'ONG, monges missioneres amb texans i altres subproductes del Concili Vaticà II, ens proporcionarà un conjunt d'ensenyances que ens permetran reconduir la nostra existència cap a camins d'ordre i rectitud. De fet, la descripció que en fa la Bíblia Catalana ja és, per si sola, prou suggerent: "Es tracta d'una obra que, malgrat les dificultats d'interpretació, és capaç d'entusiasmar el lector del nostre temps".

A continuació podreu llegir alguns del millors passatges d'aquest llibre que, tot i estar oblidat, ens farà obrir els ulls.

Gaudim-ne, doncs, i aprenem-ne, car és font de veritat.




El peresós s'assembla a una pedra empastifada:
tothom recrimina la seva deshonra.
El peresós s'assembla a un munt de fems:
si algú els toca, s'afanya a espolsar-se les mans.
Sr, 22, 1-2.


Es pot suportar qualsevol ferida, però no la ferida del cor;
qualsevol dolenteria, però no la dolenteria d'una dona.
(...)
No hi ha verí pitjor que el verí de la serp,
i no hi ha furor pitjor que el furor de la dona.
Més m'estimaria viure amb un lleó o amb un drac,
que amb una dona dolenta.
La dolenteria d'una dona li deforma l'aspecte,
i li enfosqueix la cara com un ós.
El seu marit ha d'anar a menjar amb els veïns,
i, sense desitjar-ho, gemega amargament.
Tota maldat és petita al costat de la maldat d'una dona;
una mala dona sols es mereix la sort dels pecadors.
Una pujada amb sorra per als peus d'un vell,
així és una dona xerraire per a un marit pacífic.
No et deixis seduir per la bellesa d'una dona,
no vulguis desitjar-ne mai cap.
Només rebrà cops de geni i insolències,
i quedarà molt avergonyit,
el marit que ha de ser mantingut per la muller.
(...)
De la dona va venir el primer pecat,
i tots hem de morir per culpa d'ella.
No deixis que l'aigua s'escapi,
ni que una dona parli lliurement.
Si no es porta com cal,
aparta-la del teu costat.
Sr 25, 13-26


Farratge, bastó i carrega pesada per a l'ase,
pa, disciplina i treball per a l'esclau.
Fes treballar el teu esclau i estaràs tranquil,
però si li deixes fer el que vulgui, buscarà la llibertat.
El jou i les brides fan doblegar el coll del bou,
per a l'esclau dolent calen bastó i càstigs.
Fes treballar el teu esclau perquè no estigui ociós,
que l'ociositat és la mare de tots els vicis.
Posa'l a treballar, que és el que li convé,
i si no t'obeeix engrillona-li els peus.
Sr 33, 25-30


Tenir una filla és un neguit secret per a un pare,
la inquietud que li dóna li treu la son.
(...)
Si una noia és atrevida, has de reforçar la vigilància,
que no et converteixi en la riota dels enemics,
en tema de les enraonies de la ciutat
i de les xafarderies de la gent,
i et faci avergonyir davant de tothom.
Sr 42, 9-11

dimarts, 23 de febrer del 2010

Un col·lectiu a eliminar


No puc expressar amb paraules el meu odi envers els monitors de gimnàs. Un col·lectiu al que li sobra múscul, i sobretot, xuleria. Ara, li falta una mica de cervell...però això no importa.

En un gimnàs si ets tiu tranquil, ningú t'emprenyerà. És igual que facis l'exercici malament i d'aquí tres anys tinguis una columna en forma d'interrogant!!! És igual que estiguis fent peses, et caigui la barra al coll i et talli la respiració!!! És igual que no sapigues com cullons va aquella màquina tan rara!!!! És igual tot...perquè ell està tirant la canya!!!

Fill de puta tu no cobres per ajudar la gent, ensenyar-li com ho ha de fer i ajudar-lo a aixecar pes???? Pots deixar de tirar la canya i fer-te el simpàtic???!!!! En el fons tiren la canya però són uns desviats però s'autoenganyen i ens pretenen vendre allò que no són!!! Són tots, sense excepció, una colla de flipats. Una espècie/col·lectiu prescindible. Es poden eliminar. Total: els odio!!

Sieñiores una aiuda pour favor


Si hi ha un col·lectiu que m'exciti els esfínters és el de romanesos. Una de les seves activitats preferides és passejar-se pels transports públics a demanar calés. Quan no són sota terra, jeuen a llocs cèntrics amb retrats al seu voltant i cartrons mal escrits, montant la seva paradeta a mig Passeig de Gràcia. Qui diu que el metre quadrat allà sigui car?

També es coneix que els agrada de tocar l'acordió, un instrument odiós que profereix sons execrables, procedents de l'avern més profund.

Quan no es dediquen a demanar, roben. És sabut que els agraden els productes de segona mà, ja que mai veureu un rumanès a una botiga comprant.

Que dious te bendiiiiiga.

Fills de puta tots. Ostia.

dilluns, 22 de febrer del 2010

Resultats de l'enquesta

La cosa ha estat bastant igualada. Però al final, com sempre, ha guanyat l'opció de Convergència. Però entre tots sumen majoria. També com sempre. Davant la pregunta si esteu farts del tripartit, com així ho afirmava el tete, l'audiència d'aquest bloc ha votat la opció: I tant. I quan mani CiU estaré fart d'ells. Ha aconseguit un total de 5 vots.

Però clar. No aconsegueix majoria perquè amb 4 vots hi tenim l'opció: Sí, tenim un xarnego de president. Les altres opcions, les minoritaries referides als partits de govern que no serveixen massa per res...tret de per tocar els pebrots, han tret un vot cada un. Per tant: el tripartit torna a sumar. Prou!!! De veritat. Prooooouu!!!! Odi.

Acabada la de aquesta setmana en comença una de nova: Quin diari et fot a 100?

Indepes a executar (I)

En primer lloc, que quedi clar la meva profunda simpatia per la independència de Catalunya. Per un país lliure de xarnegos i deslligat de l'escòria que és Espanya com a país dins el món. I sobretot per evitar que a Extremadura circulin gratis en cotxe per autovies gràcies al nostre treball en lloc d'anar en carro.

Però cal veure sempre més enllà i saber destriar la pròpia merda que és té a casa. Dins la causa independentista hi ha molta gent que sobra i que hauria de desaprèixer, amb independència o sense. El primeríssim de la llista és, sense cap mena de dubte, Joel Joan.
Joel Joan és odi en estat pur. Un personatge que es fa odiar: la seva cara, la seva veu, els seus gestos, el seu discurs vomitiu amb ínfules de màrtir patriota,... És increïble la capacitat que té aquest tipus per crear tensió en el pobre individu que ha de sentir les seves paraules quan obre la boca. A part d'això ha resultat ser un actor mediocre que ha fracassat i per això ara ja no se'l coneix per la seva activitat professional sinó com a "notas" escarós de l'independentisme. És fastigós que a sobre digui que ell no va a Madrid a treballar perquè no vol. No el volen, que és diferent! I no perquè sigui indepe sinó perquè no val un duro!

Un exemple de la mediocritat d'ésser que és el personatge es troba en un concert que van fer al Sant Jordi amb el seu amiguet Gerard Quintana(qui, per cert,també té entrada pròpia en aquesta bíblia de l'odi). Joel Joan va cantar amb el hippie aquest i en un determinat moment va decidir llançar-se sobre el públic com si d'una gran estrella de rock es tractés. Proposo de castigar a tots aquells que li van parar el cop i no van deixar que caigués a terra. Hauria estat un dels moments més bonics de la història d'aquest país.
En resum, que Joel Joan és una rèmora per Catalunya. No pot ser bo que gent que és independentista tingui ganes de votar a la Falange quan el sent a parlar.



dijous, 18 de febrer del 2010

"Los cómicos comprometidos"... aneu a cagar!

Benvolguts i odiats seguidors d'Odietern,

El cinema espanyol fot caguera. Sí, ja sé que és una obvietat com una casa però mai està de més repetir-la perquè n'hi ha que no ho saben.
Perquè el cine fet a Espanya (i això inclou el cine català, eh, Sr. Joel Joan?) agrada a certs sectors. Els modernets, els gafapastes i tota la merda cultureta es posa catxonda només de sentir les paraules "Isabel Coixet" o "Premios Goya". Però com és possible, us preguntareu, que en una terra que ha donat pintors i escriptors de prestigi es facin pel·lícules tan espantoses?
Hi ha tres tres raons:




1. El gafapastisme: Que els fans del cinema ibèric siguin tots gafapastes no és casualitat, sinó que és perquè els guionistes i els directors també ho són, o fan pel·lícules sobre temes que només interessen a aquesta minoria excloent i vomitiva. La gent normal vol films amb sa
ng, violència gratuita i sexe, a poder ser ties bones despullades. La resta no interessa. I per "la resta" s'entenen els drames sobre malalts terminals, transvestits, desviats o amors impossibles.


2. La pobresa: Espanya és un país pobre i ple de funcionaris, així que tot ha de controlar-ho l'Estat (que és corrupte i incompetent). El sector, doncs, viu de la subvenció i la conseqüent rascada d'ous dels professionals, que no foten pal a l'aigua. Quantes subvencions rep Hollywood? Zero patatero (que rima amb Zapatero).



3. L'endogàmia: Els que es dediquen a això són quatre. El Trueba, l'Almodovar, la Coixet i alguns més, la majoria molt progres i compromesos amb els drets dels ciutadans i la llibertat dels pobles (menys del català, que si no no ens subvencionen). Entre aquests quatre existeixen vincles dubtosos fonamentats en l'admiració mutua i el treball per fer créixer el setè art a Espanya. Que hi ha molt desviat, vaja.

Resumint, que el cine espanyol fot trallar i hauria de prohibir-se, bo i empresonant-ne els responsables.


Odi.

dilluns, 15 de febrer del 2010

Nova enquesta

L'altre dia el Tete va dir que Catalunya està farta del tripartit. Així que la pregunta va encarada a pendre el pols a la societat sobre un tema latent que preocupa als catalans. Au parlem una mica de política!

Resultats de l'enquesta

4-3-3 aquest és el resultat de l'enquesta d'aquesta setmana. La podria haver firmat el mateix Guardiola. Guanya la opció del si que he coincidit amb algun fill de puta al cinema perquè s'ha anat als Verdi. O sigui: aquí hi ha gent que va als Verdi!!!! Manifesteu-vos!!! O sigui sou part d'allò que en aquest blog es critica i s'odia fins la mort. Modernets. ulleres de pasta. Sabates victòria. Llibres de Kerouac. Sou això??? Doncs moriu.

Pel que fa a la segona posició hi ha un doble empat a 3 entre vaig vomitar a sobre un empresari d'aquests que ha fet vaga i no no he trobat cap fill de puta perquè el cinema estava buit...la peli era en català. Dues opcions molt respectables...tant vomitar sobre un empresari com asistir a una película doblada al català.

Amb 0 vots la opció de si vaig anar a veure Otoño en Nova York. Em tranquilitza que no hagi aconseguit ni un sol vot. Teniu bon gust pel cinema.

dimecres, 10 de febrer del 2010

ERA VAL D'ARAN

Estimats fills de puta.

Avui parlem de la Vall d’Aran. El què? Si aquell tros de terra on va a cagar el rei cada hivern.

L’Aran és una simple i vulgar comarca que parlen un català mal xerrat, que en diuen aranès. Un dialecte de l’occità, que és una llengua més acabada que les maraques d’en Machín, i que no parla ni el teto. Resulta que aquesta gent, els quatre aranesos de veritat que queden entre la moreria i xarnagueria general que envaeix la península, no volen formar part de cap ens administratiu. Que volen ser independents.

Doncs que vagin amb França, on acabaran cantant la marsellesa i vestint burka. O amb España on acabaran rascant-se la polla funcionarialment i vestint burka, o millor encara, Foteu el camp d’una vegada i deixeu de tocar els pebrots!

Vinga odieu fort!

dijous, 4 de febrer del 2010

Precampanya


Comença la precampanya d'aquest bloc. Endavant! Desfogueu-vos!

dimarts, 2 de febrer del 2010

Ma non ci credo!


Fa poc aquest bloc es va fer ressò de la gran merda de país que és Argentina. Avui, continuant amb el nostre odi a totes les nacions merdoses del planeta dedicarem un espai a Itàlia, la gran xacra del món occidental. En concret donarem 25 raons per odiar Itàlia i els seus habitants i perquè us corroeu per dintre mentre les llegiu tot pensant "Déu meu! Tant de bo tingués una semiautomàtica a mà per poder anar a Roma a fotre trets!".


RAONS PER ODIAR ITÀLIA I ELS ITALIANS:

1. No saben parlar, només cridar.
2. Abusen de la lletra "i".
3. En realitat no és un país sinó un grapat de ciutats-estat i nacions cutres ajuntades perquè li va sortir dels collons a Garibaldi.
4. L'únic país decent que hi havia abans de la unificació italiana eren els Estats Pontificis, i se'ls van carregar. El país va néixer del pecat i l'ateisme.
5. Van plagiar els espaguetis als xinos.
6. Van plagiar la pizza als catalans i li van afegir formatge (coca de recapte >> pizza).
7. Van plagiar la bandera als francesos i van canviar el color blau pel verd, que és el color de la merda d'oca.
8. Garibaldi era gay.
9. Leonardo era un geni però si els seus helicopters volen, les gallines també.
10. Leonardo era gay.
11. Miquel Àngel era molt gay.
12. Els homes duen unes ulleres de sol que a la resta del món només porten les dones.
13. No saben jugar a futbol i malgrat tot han guanyat 4 mundials immerescudament.
14. La selecció italiana juga de blau, quan aquest no és un color de la seva bandera. Haurien de jugar de verd, que és el color de la merda d'oca.
15. Les samarretes dels equips italians són sospitosament arrapades.
16. Final d'Atenes.
17. Venècia és una farsa. Fa pudor, està inundada, cau a trossos i només hi viuen turistes. Per això vaig a Eurodisney, que almenys està net i hi ha el Mickey i el Goofy enlloc de milers de macarronis.
18. S'atribueixen els mèrits de l'Imperi Romà, que va desaparèixer quan faltaven uns 1.400 anys per la creació de l'estat italià.
19. Els homes van de seductors sense ser conscients de la seva indumentària (quasi sempre hortera) ni de la seva cara (quasi sempre simiesca).
20. Les dones van de seductores sense ser conscients de la seva edat (quasi sempre avançada) ni del seu nas (quasi sempre enorme).
21. Cosa Nostra, N'Draghetta, Camorra.
22. Els únics mafiosos que molen en realitat són americans (Al Capone, Vito Corleone, etc.).
23. Milà, capital mundial de la moda.
24. Els homes es posen perfum.
25. En el fons, són tots desviats i, o bé ho dissimulen o bé són tan retrassats que no ho saben.

dilluns, 1 de febrer del 2010

Resultats de l'enquesta


El que vol la gent és que Saura mori menjant tants geranis que el seu cos reventi. Bé, el que vol la gent és que el nostre estimat conseller mori, sigui de la forma que sigui. Però la opció dels "xeranis" ha obtingut majoria: 6 vots. No es per menys. Veure la persona que més parla de geranis sense saber dir la paraula, es mereix la mort amb aquesta simpàtica i bonica planta. Una mort, això si, lenta i dolorosa (amb aquesta simpàtica i bonica planta).

Altres opcions que han obtingut vots han estat la clàssica: el tiro a la nuca. Sense més. Ras i curt. Anant per feina. A rebentar-li el cap amb una bala. Un cap, per cert, molt gros (Saura fa un cap considerablement gros, no sé si l'heu vist al natural però sobta el seu enorme crani...buit és clar). Malgastar una bala amb el conseller d'interior ha obtingut dos vots, al igual que una mort cremat al mig del bosc. L'anomenada "mort del bomber" en honor als bombers assassinats per Joan Saura aquest estiu a Horta de Sant Joan. Seria una dolorosa mort, ho saben els familiars dels bombers, que Saura es mereixeria, sobretot després de la pèssima gestió d'aquest estiu. Però comporta masses danys col·laterals i la nostra audiència ho ha sabut valorar.

L'última opció, amb un sol vot, ha estat la mort per una pallissa d'un Mosso d'Esquadra. Se'ns dubte el cos que més reparteix de tota la Península Ibèrica i m'atreveixo a dir d'Europa. I tot això gràcies al Conseller de la "Xeneralitat", el verd, hippiós, alternatiu, ecosocialista i progre. Saura encara ara es demana els spaghettis sense tomàquet (els tomàquets tindran gust a tomàquet - deia) no vol provar els spaghettis a la bolonyesa ni en pintura. Odi.
I aprofitant la "vaga" d'alguns cinemes que protesten per la nova llei del cinema comencem la nova enquesta.

Es pot ser més desgraciat?



Sí senyors, un xino negre. Ni en les aberracions cinematogràfiques de Tim Burton havia aparegut una merda tan desagradable. I vosaltres, odiadors compulsius i plens de compassió pensareu: es pot ser més desgraciat?




Sí senyors: un negre estúpid. Tal com diuen molts macarres, no hi ha res pitjor que una puta penedida. Un blackmen que es passeja en públic amb una esvàstica, ja sigui la nazi o la versió hindú amb les aspes al revés, és igual, poca consciència de genocidi. Però vosaltres, benvolguts odiadors de recta moral pensareu: es pot ser més desgraciat?



Sí! Un blanc que es pinta de negre i a més és subnormal! Flagrant.

Molt d'odi.

divendres, 29 de gener del 2010

Es busca!


Companys quan vam crear aquest blog vam quedar amb una cosa (entre altres):

AQUEST BLOG NO ÉS UN AJUNTAMENT!!!! No som funcionaris nosaltres. No estem a aquí per figurar i xuclar diners a l'estat o al poble ni a ningú. La nostra mentalitat ha de ser de treballador d'empresa privada. Si no fots res: al putu carrer! S'ha d'aportar odi al blog!!!!

Aquest individu, en potet d'acid, em va demanar autorització per escriure i deixar post...però res. S'està adormint sobre els llorers. I per molt menys que això als anys trenta es matava a la gent!!

Així que això és un avís. La pròxima serà treure una "Fatua" d'aquelles i es convertirà en el Salman Rushdie del segle XXI!!!! jajajajaja jajajjaaj (somriure malèfic)

dijous, 28 de gener del 2010

Odi als estudiants d'Informàtica de la UPF



Si mai us sentiu malament, creieu que la vostra vida no val res o fins i tot us sentiu inferiors passeu un moment per una aula d'informàtica del campus del Poble Nou de la UPF i observeu durant una estona algun dels grupets d'estudiants d'informàtica, telecos o el que sigui que fan.

Solen ser grups de tres o quatre nois que vindrien a ser la definició exacte del que és ser un bon monguer. En primer lloc: sempre, sempre, sempre parlen en castellà. Per descomptat un castellà molt lluny del que s'assemblaria a una llengua culta i refinada. Un castellà d'allò més "barriobajero" i del tot vulgar. En segon lloc:Cada dos o tres paraules seguides que aconsegueixen articular han d'utilitzar expressions com "eh tío", "uala tío, que fuerte", "joder macho",... En tercer lloc: els temes de conversa són absolutament invariables: videojocs, videojocs, videojocs o bé videos estúpids d'humor dels que corren per Internet. Vídeos que solen veure tots junts exclamant: "Uala tío,...". En quart lloc: fan tota la pinta de no haver olorat una femella des d'abans de la creació del youtube.

En definitiva, que són una gent detestable i digna del més absolut dels menyspreus.

dimarts, 26 de gener del 2010

Hereu patrocina les ganes de cagar


Un farsant. La meva yaya diu que té cara de monguer.

dimarts, 19 de gener del 2010

Resultats de l'enquesta


Ja ho heu vist. El rei blanc és el rei de reis amb 6 vots. El monarca més clàssic i més pur s'ha imposat al rei ros que portava encens però no carisma, tot i que només ha estat superat per un vot. Per contra el rei negre no té cap vot. Està tot dit. Ara que no vinguin els de S.O.S Racisme a tocar els cullons!!

Després d'aquesta enquesta se n'inicia una altra sense perdre el temps. Aprofitant el merder dels bombers morts (o assassinats, segons com es miri) la pregunta va al voltant de l'actuació del conseller d'interior. Us invito a votar! Au que això no és una empresa pública!!!

dilluns, 18 de gener del 2010

Mala digestió


Una manera de distingir els països és entre els que donen al món gent útil i els que donen lladres, ganduls, timadors i pallassos de tota classe. Per exemple, els Estats Units i Alemanya estarien entre el primer tipus, ja que els uns posen al servei de la humanitat centenars de milers de soldats que mantenen a ratlla l'Islamisme i els altres han donat (i donen) filòsofs, científics i savis.
En canvi, els països més subdesenvolupats serien del segon tipus. És el cas d'Argentina, Marroc, Pakistan, Iran, Itàlia, etc. Autèntics abocadors de la misèria humana que tenen com a principal aportació la creació d'algun tipus de crim, organitzat o no (Cosa Nostra, islamisme, corralito, suborn, etc.), i, per tant, la proliferació d'energúmens que viuen de cometre delictes.
No cal que digui en quin grup es troba Catalunya, no? Evidentment en el segon. Perquè ara us preguntareu... quina gent exportem, doncs, els catalans? Doncs fàcil: exportem cuiners.

Sí, estimats lectos d'Odietern, Catalunya és bressol de mestres de la gastronomia reconeguts per prestigioses publicacions com The New England Cuisine Review, Hébdomadaire Gastronomique Bourguignon o Guia Odietern de Farsants i Vividors. El que Gran Bretanya és al pop o la Xina a la pena de mort, Catalunya ho és a l'alta gastronomia: una superpotència.
Aquests xefs, orgull de tots els pijiprogres conscienciats, són l'autèntica prova que el nostre és un país de gitanos i estafadors de baixa estopa que per saber fer les quatre regles creuen que són els putos amos i poden anar donant lliçons.

Vet aquí els seus retrats:

1. Ferran Adrià, el geni: Natural de Lopitalé de Chobregá, va ser ell qui va inventar conceptes trencadors com "esferificació", "deconstrucció" o "textura". Està considerat el millor cuiner del món per tots aquells que no l'han sentit parlar. Els que sí que ho han fet creuen que la imitació de Polònia s'assembla més a ell que ell mateix.

Cita real: Hóc un yeni, tant, que finh i tot la meva filla eh diu així.

2. Santi Santamaria, l'etern tapat: Home tan afable com gras. És l'arxienemic d'Adrià, a qui va acusar públicament de fer servir additius i conservants nocius per a la salut. Escriu receptes a revistes i diaris i és un gran defensor de la cuina de mercat i dels productes naturals, és a dir, d'aquells que venen a la Boqueria i que costen un ull de la cara.

Cita real: Adrià fill de puta.
3. Carme Ruscalleda, la dona que només parlava amb la ela geminada: La millor cuinera del planeta dota els seus plats d'influències japoneses, que barreja amb la cuina tradicional que li va ensenyar la seva iaia de Sant Pol de Mar.

Cita real: Tot seguit farem un pl·lat casol·là que em va ensenyar l·la meva padrina Margarida al·l qual·l, a més a més, hi posarem una xic de l·líquens del·l Mont Fuji i un pol·lsim de formatge ratllat El·l Caserio.


4. Sergi Arola, el trangressor: A aquest paio li sua la polla la cuina, ell el que vol és guanyar calers. Per això ha sortit en tota mena de programes de teleescombraries, el més famós dels quals va ser Esta cocina es un infierno, on ensenyava a cuinar a famosets com Bárbara Rey o Bienvenida Pérez.

Cita real: Jo només faig televisió de qualitat.

5. Els germans Roca, els nouvinguts: Igual que Ruscalleda, els germans Roca van heretar l'amor als fogons de la seva família, en concret de la seva mare, que tenia una fonda a Girona. Ara es dediquen a robar a la clientela a base de fer peus de porc amb festucs gratinats amb aire d'escopinya o Coctel de gambes sense gambes amb vinagreta de xocolata amb xurros. El seu restaurant és famós per la immensa carta de vins i ofereix tres tipus de pagaments: efectiu, targeta o venent un fill en esclavatge.

Cita real: Mama, avui no venim a dinar.

dijous, 7 de gener del 2010

Odi a la mala educació

Doncs sí. Avui, quan estava al metro, he presenciat la imatge com un negre s'obria pas enmig d'un vagó ple de gom a gom sense el mínim esforç de demanar permís o disculpar-se (fins i tot els sudaques deixen anar un "permiso").
Odi a la gent que camina aleatòriament sense observar el seu entorn, odi als que no deixen sortir els passatgers del tren abans d'entrar, odi als negrates que es dediquen a "reversionar" cançons de Phil Collins (yeah gotta nigga fucka streets in da paradise).

Això és puta merda.

Resultats de l'enquesta

Dues grans tendències recorren aquest bloc. La una creu que Guardiola és Déu (6 vots) i la altra no parla de futbol perquè és l'opi del poble. Les dues han tret 6 vots i han quedat empatades. Fet que denota una certa fractura en l'audiència (poca) d'aquest bloc. He de dir que els que hagin votat que el futbol és l'opi del poble ja poden anar deixant de visitar aquest bloc perquè són precisament el que aquest bloc odia. Una mena de alienatats fills de la grandíssima puta i a més a més mentiders!!! Per què es diu que el futbol és l'opi del poble???!!!! Que no es pot anar a veure el Barça i odiar a en Montilla/Zapatero/Aguirre/... a la vegada???

D'acord la meitat o tres quarts de la gent que celebra coses a Canaletes és retrassada mental. Però que no es preocupi dels problemes reals de la societat no és culpa del futbol sinó dels seus pares que els hi compren tot des de que tenen un any, i d'aquest estat del benestar que ens intenta adormir tots sigui amb internet, amb un centre comercial o amb un simple telèfon movil.

El que havia de ser un anàlisi imparcial dels resultats de l'enquesta s'ha convertit en la cosa més parcial que he llegit mai des de que vaig llegir per última vegada un editorial d'El Mundo.

Aprofito aquest post i aquestes dates per obrir una nova enquesta. Aquesta serà més imparcial que mai. No es tracta de dir que li demanarieu als reis (tot un clàssic del món del periodisme) sinó algo més profund. Endavant voteu!

dimecres, 6 de gener del 2010

EL REI NEGRE, QUE SIGUI NEGRE COLLONS!


Perquè amb la quantitat de negres que corren per aquest país el rei negre i els seus patges han de ser blancs pintats???? No ho he entès mai i em carda ràbia.

A Girona pinten el rei negre, a Salt deuen pintar el blanc....

dimarts, 5 de gener del 2010

Odi a La Caixa



Fa temps que convisc amb un gran odi interior contra La Caixa, grandíssima institució catalana que té les pantalles informatives d'algunes oficines només en castellà...

Em fan venir ganes de vomitar tots els seus anuncis d'obra social i la seva merdosa hipocresia. No sé quants anys amb el "Parlem?" dels collons i ara els cabrons no parlen ni amb sa puta mare i no et volen ni veure.

Les últimes nàusees m'han vingut aquest matí quan he vist que el dijous a la tarda (l'únic dia de la setmana en que foten alguna cosa després del migdia) estarà tancat. He entrat i he preguntat per què i m'han respost que estarà tancat per Reis. Per Reis??? Sí el dia de Reis és dimecres collons! Putos apalancats! Amb aquesta festa inventada ja sumaran tres setmanes seguides sense fotre brot el dijous a la tarda (se sumen a les tardes del 24 i 31 de gener). M'imagino que a les altres caixes deuen fer el mateix però a mi em ve de gust cagar-me en aquesta.

dissabte, 2 de gener del 2010

Prou!


Si després de Nadal segueixen fent anuncis de perfums per la tele fotré un disbarat. Odi.