
dimecres, 7 d’abril del 2010
El Cristianisme, font de valors (IV)

dissabte, 3 d’abril del 2010
dilluns, 29 de març del 2010
Resultats de l'enquesta
La resta només ha aconseguit un parell de vots o un de sol. Gent com Bonada, Caminada o la de dret, la Quesada o els d'empresa són tant dolents/patètics que no tenen ni carisma per guanyar cap tipus de votacions. Al cap i a la fi, tot i la nostra desconfiança envers ella, la democràcia posa a tothom al seu lloc.
Veien els enormes comentaris que feu i les grans aportacions que escriviu últimament us preguntem: Escriuràs mai en aquest blog?
dijous, 18 de març del 2010
L'infidel al WC
L'altre dia em va passar una cosa molt forta i no ho podia passar per alt. Us ho havia d'explicar. Em vaig trobar un moro al lavabo de la uni!! Molt fort.
El tiu anava vestit amb roba d'aquí. Res de xilaves ni catximbes ni hosties. "aaa la roba d'aquí si que t'agrada eh...la religió no tant eh!" em vaig dir. Que ràpid que un s'adapta a unes coses i que impossible que s'adaptin a unes altres. I el tiu es mirava al mirall!!! Culló com un occidental més!!! Això si fotos no eh que ja sabeu que després l'ànima se'ls hi emporta la càmera de fotos. Quins pebrots.
El més curiós de tot és que el tiu s'estava rentant les mans. Sí sí s'estava rentant. Jo pensava que era una costum del tot perduda (o ni tan sols adquirida) pels musulmans i em vaig sorprendre de veure aquell infidel ensabonant-se els dits com un occidental. -Menys mal!- vaig pensar.
El més fort de tots va venir després. Quan em vaig plantejar que el moro s'estava rentant les mans (acte occidental) perquè...havia cagat allà!!!! Quins cullons!! Defecar al mateix lloc que ho fem els cristians!!!! I si jo havia fotut la pell del meu sagrat cul a la mateixa tassa del water que aquest heretge???!!!! Ara viuré amb aquesta tortura interior. Penseu però que em vaig immolar per això??? Doncs no! No sóc com ells!!! Quin odi. Odi a l'Islam!
dimarts, 16 de març del 2010
dilluns, 8 de març del 2010
dijous, 4 de març del 2010
Nova enquesta
Avui comença una nova enquesta, però no li diueu enquesta...dieu-li JUDICI.
Resultats de l'enquesta
Per darrera del gran diari que llegeix un 0'001 de la població, el diari que us fot més negre (ecs) és el Marca. La campanya anti Barça està quallant fort. Tot i que té només 2 vots. Darrera seu el gran diari As i el seu famós Villarato. Res a dir. I ha sorprès amb un vot la Farola. Tot i que no és tan sorprenent si un es posa a recordar les desenes de romanesos que l'han parat a la seva vida perquè comprés el putu diari aquest!! Que no!! Que no!!! Que no el vull cullons!!!!
El cas és que ha guanyat la Gaceta. I la veritat és que no conec ningú que la compri i molt menys vosaltres!!! Mentiders!!! Però segur que ho seguiu per internet. I per molts anys, ja que és molt millor escola que no pas la Pompeu. La Gaceta fa classes dia a dia de manipulació. I això amics meus, no s'aprèn a les aules. I a més ens convé saber manipular...ja m'ho sabreu dir d'aquí uns anys.
dimecres, 3 de març del 2010
Indepes a executar (III): Juanito Lapuerta

Vaig conèixer un gripau blau
un gripau blau babau,
que es creia ser, però de veritat,
res més que un príncep encantat.
No es movia el gripau blau
el gripau blau babau,
i es creia ric i tan bonic
que no volia cap amic.
Vaig conèixer...
Es pensava el gripau blau
el gripau blau babau,
que era el seu cau, com un palau,
mireu si n'era de babau.
Vaig conèixer...
Ja fa dies que el gripau blau
el gripau blau babau,
de creure's tan tan important,
a poc a poc s'ha anat inflant.
Vaig conèixer...
Molt em temo que el gripau blau
el gripau blau babau,
d'inflar-se tant, li pot passar
que faci un pet com una gla.
Vaig conèixer...
res més que un príncep encantat,
res més que un príncep encantat.
http://www.youtube.com/watch?v=N_wTPqtG8MA
dilluns, 1 de març del 2010
Aquí no hi ha lloc per a tu

Definitivament, dels paios que pitjor em cauen del món mediàtic. Carles Sànchez és el tipic que se t'apropa i et diu "ell tiu bon rotllu" a l'hora que mou les mans amb els dit extrems de la mà estirats, a lo surfista. Aquell que intenta "molar" amb uns recursos ja passats de moda (com els collars de boles blanques de tamany descomunal). Barbeta, americana de pana i una grassor que no cau bé. A més a més, no fa puta gràcia. És un pet mal tirat.
I per seguir odiant, el programa del que forma part. Un abort 100%.
Indepes a executar (II)

Uriel Bertran, el personatge de la segona edició d'aquesta secció s'ha guanyat la seva inclusió a pols en aquesta llista. La causa independentista passa per mala època, encara que pugui semblar el contrari. Perquè, amics meus, hem de reconèixer que l'independentisme s'està omplint de gent absolutament detestable com és el cas d'aquest individu. És el nostre deure, doncs, denunciar-ho i treballar en la seva contra.
Si sentiu mai parlar a aquest paio vomitareu tant que us sortiran fins als canalons del Nadal passat. El tio s'ha autoerigit en el líder de les consultes independentistes i en una espècie de Goebbels a la catalana per la manera com interpreta i manipula els resultats dels referèndums, fent anar dades amunt i avall per mentir i posar "catxondos" als pallassos que se'l creuen.
El pitjor de tot és que aquest paio viu de tots nosaltres: és diputat al Parlament i professor d'economia de la UB.
dijous, 25 de febrer del 2010
Ganduls
Aquest mati, muntat sobre la bici dirigint-me a la facultat, m'he aturat en un semàfor. Al costat meu hi havien dos homes, i un li deia a l'altre, en un to molt de guais: "yo voy al trabajo eh, no he dicho que vaya a trabajar". Molt bé home, més de 4 milions d'aturats i tu d'aquest pal. Quina vergonya. Ser gandul és de lo pitjor que hi ha. La inactivitat et mata a tu i als que t'envolten.
Però ser moro i gandul, uff, no té perdó de déu.
dimecres, 24 de febrer del 2010
El Cristianisme, font de valors (III)

tothom recrimina la seva deshonra.
El peresós s'assembla a un munt de fems:
si algú els toca, s'afanya a espolsar-se les mans.
Sr, 22, 1-2.
Es pot suportar qualsevol ferida, però no la ferida del cor;
qualsevol dolenteria, però no la dolenteria d'una dona.
(...)
No hi ha verí pitjor que el verí de la serp,
i no hi ha furor pitjor que el furor de la dona.
Més m'estimaria viure amb un lleó o amb un drac,
que amb una dona dolenta.
La dolenteria d'una dona li deforma l'aspecte,
i li enfosqueix la cara com un ós.
El seu marit ha d'anar a menjar amb els veïns,
i, sense desitjar-ho, gemega amargament.
Tota maldat és petita al costat de la maldat d'una dona;
una mala dona sols es mereix la sort dels pecadors.
Una pujada amb sorra per als peus d'un vell,
així és una dona xerraire per a un marit pacífic.
No et deixis seduir per la bellesa d'una dona,
no vulguis desitjar-ne mai cap.
Només rebrà cops de geni i insolències,
i quedarà molt avergonyit,
el marit que ha de ser mantingut per la muller.
(...)
De la dona va venir el primer pecat,
i tots hem de morir per culpa d'ella.
No deixis que l'aigua s'escapi,
ni que una dona parli lliurement.
Si no es porta com cal,
aparta-la del teu costat.
Sr 25, 13-26
Farratge, bastó i carrega pesada per a l'ase,
pa, disciplina i treball per a l'esclau.
Fes treballar el teu esclau i estaràs tranquil,
però si li deixes fer el que vulgui, buscarà la llibertat.
El jou i les brides fan doblegar el coll del bou,
per a l'esclau dolent calen bastó i càstigs.
Fes treballar el teu esclau perquè no estigui ociós,
que l'ociositat és la mare de tots els vicis.
Posa'l a treballar, que és el que li convé,
i si no t'obeeix engrillona-li els peus.
Sr 33, 25-30
Tenir una filla és un neguit secret per a un pare,
la inquietud que li dóna li treu la son.
(...)
Si una noia és atrevida, has de reforçar la vigilància,
que no et converteixi en la riota dels enemics,
en tema de les enraonies de la ciutat
i de les xafarderies de la gent,
i et faci avergonyir davant de tothom.
Sr 42, 9-11
dimarts, 23 de febrer del 2010
Un col·lectiu a eliminar

Sieñiores una aiuda pour favor

Si hi ha un col·lectiu que m'exciti els esfínters és el de romanesos. Una de les seves activitats preferides és passejar-se pels transports públics a demanar calés. Quan no són sota terra, jeuen a llocs cèntrics amb retrats al seu voltant i cartrons mal escrits, montant la seva paradeta a mig Passeig de Gràcia. Qui diu que el metre quadrat allà sigui car?
També es coneix que els agrada de tocar l'acordió, un instrument odiós que profereix sons execrables, procedents de l'avern més profund.
Quan no es dediquen a demanar, roben. És sabut que els agraden els productes de segona mà, ja que mai veureu un rumanès a una botiga comprant.
Que dious te bendiiiiiga.
Fills de puta tots. Ostia.
dilluns, 22 de febrer del 2010
Resultats de l'enquesta
Però clar. No aconsegueix majoria perquè amb 4 vots hi tenim l'opció: Sí, tenim un xarnego de president. Les altres opcions, les minoritaries referides als partits de govern que no serveixen massa per res...tret de per tocar els pebrots, han tret un vot cada un. Per tant: el tripartit torna a sumar. Prou!!! De veritat. Prooooouu!!!! Odi.
Acabada la de aquesta setmana en comença una de nova: Quin diari et fot a 100?
Indepes a executar (I)

En resum, que Joel Joan és una rèmora per Catalunya. No pot ser bo que gent que és independentista tingui ganes de votar a la Falange quan el sent a parlar.dijous, 18 de febrer del 2010
"Los cómicos comprometidos"... aneu a cagar!
El cinema espanyol fot caguera. Sí, ja sé que és una obvietat com una casa però mai està de més repetir-la perquè n'hi ha que no ho saben. Perquè el cine fet a Espanya (i això inclou el cine català, eh, Sr. Joel Joan?) agrada a certs sectors. Els modernets, els gafapastes i tota la merda cultureta es posa catxonda només de sentir les paraules "Isabel Coixet" o "Premios Goya". Però com és possible, us preguntareu, que en una terra que ha donat pintors i escriptors de prestigi es facin pel·lícules tan espantoses?
Hi ha tres tres raons:

1. El gafapastisme: Que els fans del cinema ibèric siguin tots gafapastes no és casualitat, sinó que és perquè els guionistes i els directors també ho són, o fan pel·lícules sobre temes que només interessen a aquesta minoria excloent i vomitiva. La gent normal vol films amb sang, violència gratuita i sexe, a poder ser ties bones despullades. La resta no interessa. I per "la resta" s'entenen els drames sobre malalts terminals, transvestits, desviats o amors impossibles.

2. La pobresa: Espanya és un país pobre i ple de funcionaris, així que tot ha de controlar-ho l'Estat (que és corrupte i incompetent). El sector, doncs, viu de la subvenció i la conseqüent rascada d'ous dels professionals, que no foten pal a l'aigua. Quantes subvencions rep Hollywood? Zero patatero (que rima amb Zapatero).

3. L'endogàmia: Els que es dediquen a això són quatre. El Trueba, l'Almodovar, la Coixet i alguns més, la majoria molt progres i compromesos amb els drets dels ciutadans i la llibertat dels pobles (menys del català, que si no no ens subvencionen). Entre aquests quatre existeixen vincles dubtosos fonamentats en l'admiració mutua i el treball per fer créixer el setè art a Espanya. Que hi ha molt desviat, vaja.
Resumint, que el cine espanyol fot trallar i hauria de prohibir-se, bo i empresonant-ne els responsables.
Odi.
dilluns, 15 de febrer del 2010
Nova enquesta
Resultats de l'enquesta
Pel que fa a la segona posició hi ha un doble empat a 3 entre vaig vomitar a sobre un empresari d'aquests que ha fet vaga i no no he trobat cap fill de puta perquè el cinema estava buit...la peli era en català. Dues opcions molt respectables...tant vomitar sobre un empresari com asistir a una película doblada al català.
Amb 0 vots la opció de si vaig anar a veure Otoño en Nova York. Em tranquilitza que no hagi aconseguit ni un sol vot. Teniu bon gust pel cinema.
dimecres, 10 de febrer del 2010
ERA VAL D'ARAN

Estimats fills de puta.
Avui parlem de la Vall d’Aran. El què? Si aquell tros de terra on va a cagar el rei cada hivern.
L’Aran és una simple i vulgar comarca que parlen un català mal xerrat, que en diuen aranès. Un dialecte de l’occità, que és una llengua més acabada que les maraques d’en Machín, i que no parla ni el teto. Resulta que aquesta gent, els quatre aranesos de veritat que queden entre la moreria i xarnagueria general que envaeix la península, no volen formar part de cap ens administratiu. Que volen ser independents.
Doncs que vagin amb França, on acabaran cantant la marsellesa i vestint burka. O amb España on acabaran rascant-se la polla funcionarialment i vestint burka, o millor encara, Foteu el camp d’una vegada i deixeu de tocar els pebrots!
Vinga odieu fort!
dijous, 4 de febrer del 2010
dimarts, 2 de febrer del 2010
Ma non ci credo!

dilluns, 1 de febrer del 2010
Resultats de l'enquesta

Es pot ser més desgraciat?


Sí senyors: un negre estúpid. Tal com diuen molts macarres, no hi ha res pitjor que una puta penedida. Un blackmen que es passeja en públic amb una esvàstica, ja sigui la nazi o la versió hindú amb les aspes al revés, és igual, poca consciència de genocidi. Però vosaltres, benvolguts odiadors de recta moral pensareu: es pot ser més desgraciat?

Sí! Un blanc que es pinta de negre i a més és subnormal! Flagrant.
Molt d'odi.
divendres, 29 de gener del 2010
Es busca!

Companys quan vam crear aquest blog vam quedar amb una cosa (entre altres):
AQUEST BLOG NO ÉS UN AJUNTAMENT!!!! No som funcionaris nosaltres. No estem a aquí per figurar i xuclar diners a l'estat o al poble ni a ningú. La nostra mentalitat ha de ser de treballador d'empresa privada. Si no fots res: al putu carrer! S'ha d'aportar odi al blog!!!!
Aquest individu, en potet d'acid, em va demanar autorització per escriure i deixar post...però res. S'està adormint sobre els llorers. I per molt menys que això als anys trenta es matava a la gent!!
Així que això és un avís. La pròxima serà treure una "Fatua" d'aquelles i es convertirà en el Salman Rushdie del segle XXI!!!! jajajajaja jajajjaaj (somriure malèfic)
dijous, 28 de gener del 2010
Odi als estudiants d'Informàtica de la UPF

Si mai us sentiu malament, creieu que la vostra vida no val res o fins i tot us sentiu inferiors passeu un moment per una aula d'informàtica del campus del Poble Nou de la UPF i observeu durant una estona algun dels grupets d'estudiants d'informàtica, telecos o el que sigui que fan.
Solen ser grups de tres o quatre nois que vindrien a ser la definició exacte del que és ser un bon monguer. En primer lloc: sempre, sempre, sempre parlen en castellà. Per descomptat un castellà molt lluny del que s'assemblaria a una llengua culta i refinada. Un castellà d'allò més "barriobajero" i del tot vulgar. En segon lloc:Cada dos o tres paraules seguides que aconsegueixen articular han d'utilitzar expressions com "eh tío", "uala tío, que fuerte", "joder macho",... En tercer lloc: els temes de conversa són absolutament invariables: videojocs, videojocs, videojocs o bé videos estúpids d'humor dels que corren per Internet. Vídeos que solen veure tots junts exclamant: "Uala tío,...". En quart lloc: fan tota la pinta de no haver olorat una femella des d'abans de la creació del youtube.
En definitiva, que són una gent detestable i digna del més absolut dels menyspreus.
dimarts, 26 de gener del 2010
dimarts, 19 de gener del 2010
Resultats de l'enquesta

dilluns, 18 de gener del 2010
Mala digestió




dijous, 7 de gener del 2010
Odi a la mala educació
Odi a la gent que camina aleatòriament sense observar el seu entorn, odi als que no deixen sortir els passatgers del tren abans d'entrar, odi als negrates que es dediquen a "reversionar" cançons de Phil Collins (yeah gotta nigga fucka streets in da paradise).
Això és puta merda.
Resultats de l'enquesta
D'acord la meitat o tres quarts de la gent que celebra coses a Canaletes és retrassada mental. Però que no es preocupi dels problemes reals de la societat no és culpa del futbol sinó dels seus pares que els hi compren tot des de que tenen un any, i d'aquest estat del benestar que ens intenta adormir tots sigui amb internet, amb un centre comercial o amb un simple telèfon movil.
El que havia de ser un anàlisi imparcial dels resultats de l'enquesta s'ha convertit en la cosa més parcial que he llegit mai des de que vaig llegir per última vegada un editorial d'El Mundo.
Aprofito aquest post i aquestes dates per obrir una nova enquesta. Aquesta serà més imparcial que mai. No es tracta de dir que li demanarieu als reis (tot un clàssic del món del periodisme) sinó algo més profund. Endavant voteu!
dimecres, 6 de gener del 2010
EL REI NEGRE, QUE SIGUI NEGRE COLLONS!
dimarts, 5 de gener del 2010
Odi a La Caixa

Fa temps que convisc amb un gran odi interior contra La Caixa, grandíssima institució catalana que té les pantalles informatives d'algunes oficines només en castellà...
Em fan venir ganes de vomitar tots els seus anuncis d'obra social i la seva merdosa hipocresia. No sé quants anys amb el "Parlem?" dels collons i ara els cabrons no parlen ni amb sa puta mare i no et volen ni veure.
Les últimes nàusees m'han vingut aquest matí quan he vist que el dijous a la tarda (l'únic dia de la setmana en que foten alguna cosa després del migdia) estarà tancat. He entrat i he preguntat per què i m'han respost que estarà tancat per Reis. Per Reis??? Sí el dia de Reis és dimecres collons! Putos apalancats! Amb aquesta festa inventada ja sumaran tres setmanes seguides sense fotre brot el dijous a la tarda (se sumen a les tardes del 24 i 31 de gener). M'imagino que a les altres caixes deuen fer el mateix però a mi em ve de gust cagar-me en aquesta.




