divendres, 29 de gener del 2010

Es busca!


Companys quan vam crear aquest blog vam quedar amb una cosa (entre altres):

AQUEST BLOG NO ÉS UN AJUNTAMENT!!!! No som funcionaris nosaltres. No estem a aquí per figurar i xuclar diners a l'estat o al poble ni a ningú. La nostra mentalitat ha de ser de treballador d'empresa privada. Si no fots res: al putu carrer! S'ha d'aportar odi al blog!!!!

Aquest individu, en potet d'acid, em va demanar autorització per escriure i deixar post...però res. S'està adormint sobre els llorers. I per molt menys que això als anys trenta es matava a la gent!!

Així que això és un avís. La pròxima serà treure una "Fatua" d'aquelles i es convertirà en el Salman Rushdie del segle XXI!!!! jajajajaja jajajjaaj (somriure malèfic)

dijous, 28 de gener del 2010

Odi als estudiants d'Informàtica de la UPF



Si mai us sentiu malament, creieu que la vostra vida no val res o fins i tot us sentiu inferiors passeu un moment per una aula d'informàtica del campus del Poble Nou de la UPF i observeu durant una estona algun dels grupets d'estudiants d'informàtica, telecos o el que sigui que fan.

Solen ser grups de tres o quatre nois que vindrien a ser la definició exacte del que és ser un bon monguer. En primer lloc: sempre, sempre, sempre parlen en castellà. Per descomptat un castellà molt lluny del que s'assemblaria a una llengua culta i refinada. Un castellà d'allò més "barriobajero" i del tot vulgar. En segon lloc:Cada dos o tres paraules seguides que aconsegueixen articular han d'utilitzar expressions com "eh tío", "uala tío, que fuerte", "joder macho",... En tercer lloc: els temes de conversa són absolutament invariables: videojocs, videojocs, videojocs o bé videos estúpids d'humor dels que corren per Internet. Vídeos que solen veure tots junts exclamant: "Uala tío,...". En quart lloc: fan tota la pinta de no haver olorat una femella des d'abans de la creació del youtube.

En definitiva, que són una gent detestable i digna del més absolut dels menyspreus.

dimarts, 26 de gener del 2010

Hereu patrocina les ganes de cagar


Un farsant. La meva yaya diu que té cara de monguer.

dimarts, 19 de gener del 2010

Resultats de l'enquesta


Ja ho heu vist. El rei blanc és el rei de reis amb 6 vots. El monarca més clàssic i més pur s'ha imposat al rei ros que portava encens però no carisma, tot i que només ha estat superat per un vot. Per contra el rei negre no té cap vot. Està tot dit. Ara que no vinguin els de S.O.S Racisme a tocar els cullons!!

Després d'aquesta enquesta se n'inicia una altra sense perdre el temps. Aprofitant el merder dels bombers morts (o assassinats, segons com es miri) la pregunta va al voltant de l'actuació del conseller d'interior. Us invito a votar! Au que això no és una empresa pública!!!

dilluns, 18 de gener del 2010

Mala digestió


Una manera de distingir els països és entre els que donen al món gent útil i els que donen lladres, ganduls, timadors i pallassos de tota classe. Per exemple, els Estats Units i Alemanya estarien entre el primer tipus, ja que els uns posen al servei de la humanitat centenars de milers de soldats que mantenen a ratlla l'Islamisme i els altres han donat (i donen) filòsofs, científics i savis.
En canvi, els països més subdesenvolupats serien del segon tipus. És el cas d'Argentina, Marroc, Pakistan, Iran, Itàlia, etc. Autèntics abocadors de la misèria humana que tenen com a principal aportació la creació d'algun tipus de crim, organitzat o no (Cosa Nostra, islamisme, corralito, suborn, etc.), i, per tant, la proliferació d'energúmens que viuen de cometre delictes.
No cal que digui en quin grup es troba Catalunya, no? Evidentment en el segon. Perquè ara us preguntareu... quina gent exportem, doncs, els catalans? Doncs fàcil: exportem cuiners.

Sí, estimats lectos d'Odietern, Catalunya és bressol de mestres de la gastronomia reconeguts per prestigioses publicacions com The New England Cuisine Review, Hébdomadaire Gastronomique Bourguignon o Guia Odietern de Farsants i Vividors. El que Gran Bretanya és al pop o la Xina a la pena de mort, Catalunya ho és a l'alta gastronomia: una superpotència.
Aquests xefs, orgull de tots els pijiprogres conscienciats, són l'autèntica prova que el nostre és un país de gitanos i estafadors de baixa estopa que per saber fer les quatre regles creuen que són els putos amos i poden anar donant lliçons.

Vet aquí els seus retrats:

1. Ferran Adrià, el geni: Natural de Lopitalé de Chobregá, va ser ell qui va inventar conceptes trencadors com "esferificació", "deconstrucció" o "textura". Està considerat el millor cuiner del món per tots aquells que no l'han sentit parlar. Els que sí que ho han fet creuen que la imitació de Polònia s'assembla més a ell que ell mateix.

Cita real: Hóc un yeni, tant, que finh i tot la meva filla eh diu així.

2. Santi Santamaria, l'etern tapat: Home tan afable com gras. És l'arxienemic d'Adrià, a qui va acusar públicament de fer servir additius i conservants nocius per a la salut. Escriu receptes a revistes i diaris i és un gran defensor de la cuina de mercat i dels productes naturals, és a dir, d'aquells que venen a la Boqueria i que costen un ull de la cara.

Cita real: Adrià fill de puta.
3. Carme Ruscalleda, la dona que només parlava amb la ela geminada: La millor cuinera del planeta dota els seus plats d'influències japoneses, que barreja amb la cuina tradicional que li va ensenyar la seva iaia de Sant Pol de Mar.

Cita real: Tot seguit farem un pl·lat casol·là que em va ensenyar l·la meva padrina Margarida al·l qual·l, a més a més, hi posarem una xic de l·líquens del·l Mont Fuji i un pol·lsim de formatge ratllat El·l Caserio.


4. Sergi Arola, el trangressor: A aquest paio li sua la polla la cuina, ell el que vol és guanyar calers. Per això ha sortit en tota mena de programes de teleescombraries, el més famós dels quals va ser Esta cocina es un infierno, on ensenyava a cuinar a famosets com Bárbara Rey o Bienvenida Pérez.

Cita real: Jo només faig televisió de qualitat.

5. Els germans Roca, els nouvinguts: Igual que Ruscalleda, els germans Roca van heretar l'amor als fogons de la seva família, en concret de la seva mare, que tenia una fonda a Girona. Ara es dediquen a robar a la clientela a base de fer peus de porc amb festucs gratinats amb aire d'escopinya o Coctel de gambes sense gambes amb vinagreta de xocolata amb xurros. El seu restaurant és famós per la immensa carta de vins i ofereix tres tipus de pagaments: efectiu, targeta o venent un fill en esclavatge.

Cita real: Mama, avui no venim a dinar.

dijous, 7 de gener del 2010

Odi a la mala educació

Doncs sí. Avui, quan estava al metro, he presenciat la imatge com un negre s'obria pas enmig d'un vagó ple de gom a gom sense el mínim esforç de demanar permís o disculpar-se (fins i tot els sudaques deixen anar un "permiso").
Odi a la gent que camina aleatòriament sense observar el seu entorn, odi als que no deixen sortir els passatgers del tren abans d'entrar, odi als negrates que es dediquen a "reversionar" cançons de Phil Collins (yeah gotta nigga fucka streets in da paradise).

Això és puta merda.

Resultats de l'enquesta

Dues grans tendències recorren aquest bloc. La una creu que Guardiola és Déu (6 vots) i la altra no parla de futbol perquè és l'opi del poble. Les dues han tret 6 vots i han quedat empatades. Fet que denota una certa fractura en l'audiència (poca) d'aquest bloc. He de dir que els que hagin votat que el futbol és l'opi del poble ja poden anar deixant de visitar aquest bloc perquè són precisament el que aquest bloc odia. Una mena de alienatats fills de la grandíssima puta i a més a més mentiders!!! Per què es diu que el futbol és l'opi del poble???!!!! Que no es pot anar a veure el Barça i odiar a en Montilla/Zapatero/Aguirre/... a la vegada???

D'acord la meitat o tres quarts de la gent que celebra coses a Canaletes és retrassada mental. Però que no es preocupi dels problemes reals de la societat no és culpa del futbol sinó dels seus pares que els hi compren tot des de que tenen un any, i d'aquest estat del benestar que ens intenta adormir tots sigui amb internet, amb un centre comercial o amb un simple telèfon movil.

El que havia de ser un anàlisi imparcial dels resultats de l'enquesta s'ha convertit en la cosa més parcial que he llegit mai des de que vaig llegir per última vegada un editorial d'El Mundo.

Aprofito aquest post i aquestes dates per obrir una nova enquesta. Aquesta serà més imparcial que mai. No es tracta de dir que li demanarieu als reis (tot un clàssic del món del periodisme) sinó algo més profund. Endavant voteu!

dimecres, 6 de gener del 2010

EL REI NEGRE, QUE SIGUI NEGRE COLLONS!


Perquè amb la quantitat de negres que corren per aquest país el rei negre i els seus patges han de ser blancs pintats???? No ho he entès mai i em carda ràbia.

A Girona pinten el rei negre, a Salt deuen pintar el blanc....

dimarts, 5 de gener del 2010

Odi a La Caixa



Fa temps que convisc amb un gran odi interior contra La Caixa, grandíssima institució catalana que té les pantalles informatives d'algunes oficines només en castellà...

Em fan venir ganes de vomitar tots els seus anuncis d'obra social i la seva merdosa hipocresia. No sé quants anys amb el "Parlem?" dels collons i ara els cabrons no parlen ni amb sa puta mare i no et volen ni veure.

Les últimes nàusees m'han vingut aquest matí quan he vist que el dijous a la tarda (l'únic dia de la setmana en que foten alguna cosa després del migdia) estarà tancat. He entrat i he preguntat per què i m'han respost que estarà tancat per Reis. Per Reis??? Sí el dia de Reis és dimecres collons! Putos apalancats! Amb aquesta festa inventada ja sumaran tres setmanes seguides sense fotre brot el dijous a la tarda (se sumen a les tardes del 24 i 31 de gener). M'imagino que a les altres caixes deuen fer el mateix però a mi em ve de gust cagar-me en aquesta.

dissabte, 2 de gener del 2010

Prou!


Si després de Nadal segueixen fent anuncis de perfums per la tele fotré un disbarat. Odi.